Me nono el ma lasà el lambic

Sul testament me nono,che a man l'aveva scrit,

de l'eredità pù granda el m'ha lasà el lambic.

 

Lè n'caneva scondù per via dela finanza,

lambic e serpentina lè tut la me sostanza.

 

En fogolar de preda, paröl e serpentina,

lè quel che se ghe völ per rafinar la fina.

 

Se npiza la caldera, paröl con vin e brasche,

se parla sottovoze e chi scominzia en'arte.

 

Quell'arte en Val de Cembra, dai veci tramandada,

per non trar via le brasche den uva già fermentada.

 

Ma chi el pò che ven fora da questo machinari ?

Na sgnapa genuina che lè spirit de sti ani.

 

Composta co la ruta da ogni mal l'aiuta, 

per boca o sfregolada, "l'Anima" co l'arnica se sana.

 

Se tolta con giudizi la scalda e sen felizi,

se n'trinchenes de masa la te ridus na straza.

 

 

                                                       Dalvit Guglielmo